Concepte de voluntariat i marc de referència

A Catalunya s’entén per voluntariat el conjunt de persones que efectuen una prestació voluntària de serveis cívics o socials, sense compensació econòmica, dins del marc d’una organització estable i democràtica sense afany de lucre, que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat i la persona. Aquesta definició, extreta de la derogada Llei 25/1991 [PDF, 58,9 KB.] de creació de l’Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), és en la base de la configuració i estructura actual del voluntariat a Catalunya.

Ampliant aquesta primera definició podem afirmar que el voluntari/ària és una persona que:

• Actua a favor dels altres o de la comunitat en general.
• És solidari i compromès amb el seu entorn, comunitat i societat.
• Se sent part implicada amb el seu poble, la seva ciutat, el seu país, la seva gent.
• Estableix per pròpia voluntat i des de la plena llibertat un compromís d’actuació.
• Actua de manera altruista i gratuïta.
• És una persona sensible a les mancances i necessitats de la societat i l’entorn enteses com un global.
• Decideix, des d'unes opcions i conviccions personals, passar a l'acció per donar resposta a aquestes mancances i necessitats.
• És una persona activa, dinàmica, emprenedora, responsable i disposada a assumir compromisos.
• Actua coordinadament en el marc d'una organització i amb les altres persones que la conformen.
• És una persona que dóna sense esperar rebre res a canvi.

I de fet, si parlem de persones sensibilitzades i capaces d’assumir responsablement un compromís, es pot trobar una tasca de voluntariat per a cada tipus de persona, tot i que s’entén que no tothom pot fer qualsevol tasca.

Les entitats de voluntariat actuen en diferents àmbits, faciliten i canalitzen la participació ciutadana, i garanteixen una societat forta, plural i amb capacitat per donar resposta a les seves pròpies necessitats.

► Tornar

Àmbits d’actuació del voluntariat

Els àmbits d’actuació del voluntariat són diversos, però es poden agrupar en cinc grans blocs, que són els següents: voluntariat social, voluntariat comunitari, voluntariat cultural, voluntariat de cooperació internacional i voluntariat ambiental.

Voluntariat social

És el més nombrós a Catalunya, i agrupa les actuacions adreçades a les persones o col•lectius amb dificultats per a la seva plena integració i desenvolupament social. Les actuacions s’adrecen als col•lectius de persones amb discapacitat, malalts, persones en situació de pobresa i risc social, persones grans, persones immigrants, persones en situació de vulnerabilitat, etc. Els tipus d’activitat es de suport, assistencial, preventiva, segons l’usuari concret al qual s’adreça.

Els destinataris són persones o col·lectius que, de manera temporal o permanent, presenten necessitats que dificulten la seva plena integració i desenvolupament en l’entorn social. Fa referència bàsicament a intervencions de tipus assistencial, preventiu, terapèutic i de suport. És l’àmbit on es fa més identificable la solidaritat, ja que s’actua directament sobre col·lectius humans amb fortes mancances i en els quals cada actuació representa un avenç important. No obstant això, també és cert que aquest tipus d’actuacions demanen un perfil de voluntari més acurat: amb capacitat de lliurament, de compromís, de donar-se i, sobretot, de saber escoltar, atendre i superar les pròpies angoixes i les derivades d’un servei prop de persones i col·lectius amb situacions sovint punyents i degradants.

Les entitats incloses en aquest àmbit treballen en col·lectius com:

• Persones amb toxicomania: accions preventives, suport al tractament, informació, orientació i suport al toxicòman i a la família, teràpia ocupacional als pacients ingressats a la unitat de deshabituació, creació de recursos per a la reinserció social i laboral (centres de dia, activitats formatives i de lleure, tallers, cooperatives, etc.).
• Persones i/o col·lectius en situació de risc social: on es considera el tema de voluntariat penitenciari, totes les accions d’informació i suport a l’afectat i a la família, intervencions socioeducatives amb infants, joves i adults en situació de risc social (tallers, reforç escolar, activitats lúdiques i esportives, formació ocupacional...), etc.
• Gent gran: en els casos de persones grans que viuen soles, sense família, sense autonomia o interns en residències, i amb pocs recursos econòmics. Accions d’acompanyament, servei d’escriptura i lectura, cuina, atenció a la salut, desplaçaments per tràmits i gestions al carrer o visites mèdiques, anar a buscar receptes, acompanyament en activitats lúdiques i recreatives, acompanyament a la mort, etc.
• Persones malaltes temporals, de llarga durada o terminals: intervencions en el propi domicili o en l’àmbit hospitalari. Accions d’acompanyament, informació, assessorament i suport a l’afectat i a la família, trasllats per atenció mèdica, en suplència dels familiars (donar el menjar), animació hospitalària (ludoteca, biblioteca, esport...), servei d’escriptura de cartes i lectures a pacients que ho necessitin, col·laboració en els tallers de teràpies de labors de psiquiatria, acompanyament a la mort, etc.
• Persones nouvingudes i refugiats: accions encaminades a atendre en diverses disciplines (jurídica, assistència social, integració cultural i social) les persones que provenen d’altres països i cultures en situacions precàries. Les accions més freqüents són: acollida temporal en habitatge, competència lingüística bàsica, alfabetització, accions de coneixement sobre els costums i hàbits del nostre entorn, etc.
• Persones en situació de pobresa i marginació: accions assistencials, de promoció i preventives per a famílies indigents i desestructurades. Atenció en l’àmbit de carrer (transeüntisme), assessorament jurídic, intervencions socioeducatives (tallers, centres oberts…), lliurament de lots d’aliments i roba, accions encaminades a crear hàbits de treball i capacitat per accedir a un treball normalitzat, etc.
• Persones amb discapacitat física, sensorial i psíquica: accions d’informació i assessorament, activitats culturals, lúdiques, esportives i educatives, acompanyament i transport, activitats de formació ocupacional, i totes les necessàries per facilitar la integració, desenvolupament i acceptació social d’aquest col·lectiu.
• Col·lectius en situació de vulnerabilitat: accions encaminades a donar suport a les persones que han sofert algun tipus de vulneració dels seus drets fonamentals més bàsics. S’atenen normalment mares soles amb infants, persones agredides sexualment, etc. Les actuacions van des de l’assessorament jurídic, psicològic i assistencial, suport emocional, activitats diverses, servei d’allotjament per motius de trencament familiar, promoció cultural i professional, cursos de formació, etc.

Dins de l’àmbit social, i fruit de la realitat més immediata de les persones que s’atenen (és a dir, les destinatàries de l’acció voluntària), hi ha tres subàmbits importants d’actuació que han adquirit nom propi a partir del marc institucional, en el qual es desenvolupa l’actuació del voluntariat:

• Voluntariat penitenciari, que recull les intervencions de voluntariat que es realitzen dins i fora dels centres penitenciaris, però en relació amb la situació penal de l’usuari
• Voluntariat hospitalari, que recull les intervencions de voluntariat que es realitzen bàsicament dins del centre hospitalari i també aquelles que fora d’aquest estan relacionades amb una diagnosi mèdica (ex. l’atenció domiciliària a malalts de llarga durada)
• Voluntariat sociosanitari, que recull les intervencions de voluntariat que es realitzen bàsicament dins de centres i/o serveis sociosanitaris com ara serveis d’atenció a persones grans malaltes, centres i serveis d’atenció, assistència ambulatòria i/o residencial de drogodependents i malalts mentals, centres i residències geriàtriques, etc.

En aquests tres casos, referit al que és pròpiament la intervenció dins del centre i/o institució, l’actuació del voluntari i de l’entitat s’emmarca de manera particular, ja que cal que tingui en compte l’especificitat normativa i de funcionament pròpies de cadascun.

Per conèixer l'actualitat d'aquest àmbit pots consultar el portal de l'àmbit social de Xarxanet.org

Voluntariat comunitari

S’entén pel conjunt d'intervencions de caràcter civicocomunitàries que tenen com a objecte principal la promoció de la participació i de la vida associativa. Realitzen una dinamització de l’entorn sociocultural i faciliten canals de desenvolupament i d'integració de les persones a la vida social, a través de models educatius i participatius diferents. S’hi troben associacions de veïns, centres d'educació en el lleure, centres comunitaris, associacions esportives, etc.

L’àmbit comunitari d’actuació voluntària recull un conjunt molt divers d’intervencions cíviques que es basen en la promoció de la participació i de la vida associativa. Fan una dinamització del seu entorn sociocultural i faciliten canals d’integració de les persones a la vida social. Hi trobem associacions de veïns, centres comunitaris, centres d’educació en el lleure, associacions esportives, etc.
En la majoria de casos, són models d’intervenció que, a través de mètodes i models educatius diferents, reforcen les estructures de pertinença als pobles i barris del país, i ajuden a crear-hi un teixit humà que dóna una dimensió més humana i propera de les relacions de veïnatge i ciutadania.

• Centres comunitaris
  Centres que promouen la participació i la vida associativa en el si dels quals conviuen diferents seccions, cosa que permet la presència de trams d’edat diverses (infants, joves, adults i gent gran), com també diferents pràctiques i intervencions (educatives, culturals, recreatives, esportives, etc.).
  
  La presència d’aquestes institucions és molt típica a tot el país i la vida sociocultural de molts pobles gira al seu voltant. Cal dir que també al voltant de certes parròquies solen desenvolupar-se models semblants. A part del centre comunitari, tradicionalment han rebut noms diversos com foments, ateneus (encara que originàriament serien purament culturals), i també centres recreatius o casinos (encara que aquests temes ens remeten a un model associatiu centrat de manera exclusiva en la part lúdica i de mer ús o consum de serveis).

• Entitats d’educació en el lleure
  Ens referim sobretot als centres d’esplai i als agrupaments escoltes, en els quals es desenvolupa un procés educatiu amb infants i joves a partir de l’acció voluntària dels monitors. A Catalunya hi ha una gran quantitat de joves que fan tasques de monitoratge, especialment a partir dels 18 anys, encara que sense tenir-los també es pot fer d’ajudant de monitor. Entre les seves activitats més habituals hi ha els jocs, tallers, excursions, a partir dels quals i segons els diferents projectes educatius es fa una tasca de socialització, d’integració, d’educació ambiental, etc.
  Les entitats d’educació en el lleure es compten per centenars, moltes de les quals estan agrupades en diverses federacions. N’hi ha de vinculades a associacions de veïns, a centres comunitaris, altres giren al voltant de parròquies i són confessionals, i altres són independents. En tots els casos, però, es caracteritzen per la seva actuació altruista al servei dels infants. La metodologia que fan servir en l’escoltisme o en l’esplai és diferent, però en tots dos casos solen fer activitats de cap de setmana (activitat al centre, sortides, excursions) i activitats extraordinàries d’estiu: colònies, campaments, casals, rutes, etc.
• Moviment veïnal
  Les associacions de veïns articulen la comunitat d’un veïnat i, a part de canalitzar les seves demandes, expressar la seva veu i actuar com a interlocutors davant les administracions, solen tenir una programació d’activitats al llarg de l’any, entre les quals destaca l’organització de les festes populars i tradicionals. A més, és freqüent que aquestes associacions tinguin diverses seccions, com ara les esportives, culturals, centres d’esplai, grups de gent gran, i de vegades incorporen aspectes de voluntariat social o d’intercanvi de serveis.
• Moviments de sensibilització
  Associacions que centren la seva acció en la defensa de certs drets col·lectius i personals: drets humans, moviments pacifistes, d’afirmació de la identitat nacional, per la igualtat sexual, associacions reivindicatives, etc. Articulen les demandes i canalitzen la participació de la gent a partir de la realització de campanyes de sensibilització i l’organització d’activitats diverses.
• Clubs esportius
  Entitats que agrupen persones segons les seves aficions esportives i que, en molts casos, fan una tasca formativa, socialitzadora i educativa dels infants i joves per facilitar-ne la integració al barri.
  Aquests tipus d’entitats són les més conegudes, però n’hi ha moltes altres. Hi ha associacions de tipus sociocultural que agrupen persones que comparteixen alguns fets en comú, com l’edat en els centres de gent gran, moviments juvenils, etc. Trobem també associacions religioses, moviments especialitzats de joventut; associacions de pares, d’estudiants i antics alumnes; associacions cíviques; filantròpiques; associacions d’acollida, informació, orientació, i associacions d’usuaris i consumidors, etc. Les entitats englobades en aquest àmbit comunitari es caracteritzen per tenir socis, els quals solen ser els principals beneficiaris de les actuacions. És per això que es fa necessari aclarir que quan parlem d’acció voluntària ens referim únicament a la que desenvolupen els organitzadors de les actuacions, és a dir, els membres de les juntes directives i tots els col·laboradors i membres actius de l’entitat, els quals són els voluntaris, independentment del fet de ser-ne socis o no.

• Protecció civil
  Finalment, tot i que correspon a accions força diferents de les mostrades fins ara, també englobaríem dins d’aquest àmbit comunitari la protecció civil.
  En la realitat del nostre país, la protecció civil es desenvolupa bàsicament a partir de grups de ciutadans que s’organitzen per donar resposta eficaç en situacions d’emergència com incendis forestals o aiguats, en coordinació amb els professionals responsables. També és en l’àmbit comunitari on es treballa dins de la protecció civil, des d’un altre vessant: l’acció preventiva.
  
  La protecció civil a Catalunya s’entén, no només com una acció puntual quan hi ha una emergència, sinó bàsicament com una línia d’actuació permanent que han de desenvolupar (i certament desenvolupen) totes les entitats i institucions que mouen persones, per tal de salvaguarda-se, tant elles mateixes com les persones que atenen, de riscos innecessaris.
  
  El voluntariat de protecció civil, tot i la Carta del voluntariat, té desplegada una normativa pròpia en el Decret 27/2001, de 23 de gener [PDF, 58,4 KB.], pel qual s’aprova el Reglament de les associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya.

Per conèixer l'actualitat d'aquest àmbit pots consultar el portal de l'àmbit comunitari de Xarxanet.org

Voluntariat cultural

Agrupa les actuacions l'objecte de les quals és el fet cultural del país. Principalment es realitzen tasques de dinamització de la cultura popular i tradicional, producció artística, defensa del patrimoni cultural, recuperació de costums i patrimoni, etc. Trobem en aquest àmbit: ateneus, corals, moviments castellers, etc.
L’objecte de l’acció de les entitats d’aquest àmbit és la cultura i s’actua en un sentit ampli tant de difusió com de creació, el qual pot abraçar:

• la cultura popular i tradicional
• la investigació i les ciències
• la dinamització, difusió i defensa del patrimoni cultural
• la dinamització de la producció cultural o artística

S’hi poden trobar:

• Associacions de defensa del patrimoni (arxius, col·leccions històriques i arqueològiques, biblioteques, monuments, estudis històrics, etc.). Realització de camps de treball arqueològics, tasques de recuperació del patrimoni cultural (neteja, arqueologia, etc.).
• Associacions de cultura regionalista, cultural, de minories ètniques, de relacions exteriors i desenvolupament d’intercanvis.
• Associacions d’entremesos populars, de bestiari, de balls populars i comitès de festes.
• Esbarts dansaires, entitats corals, orfeons i agrupacions sardanistes.
• Associacions de col·leccionistes, pessebristes, etc.
• Associacions d’activitats artístiques (teatre, dansa, música, cinema, arts plàstiques, arts gràfiques, etc.), d’ensenyament, formació permanent i renovació pedagògica.
• Associacions d’informació i comunicacions en general: premsa, edicions, radioafeccionats.
• Associacions de recerca sobre cultura i vida social.
• Associacions de recerca i investigació de caràcter general. També en molts col·legis i associacions professionals on es pot fer alguna tasca voluntària de recerca i investigació.

El voluntari pot fer accions en les quals estableix una relació de tipus formatiu, de transmissió de continguts i habilitats, fent xerrades, conferències i tertúlies, cursos (idiomes, català per a immigrants, ús de tecnologies, informàtica, coneixement del país, etc.), monitoratge de turisme cultural/sociocultural, de museus, exposicions, centres culturals, realització de determinats tallers, etc.

Altres tasques són de tipus creatiu o de recerca com ara: creació artística, col·laboracions de tipus tècnic i intel·lectual: elaboració d’estudis, documents, publicacions, traduccions; recerca cultural i investigació, i redacció de revistes i butlletins.

Per conèixer l'actualitat d'aquest àmbit pots consultar el portal de l'àmbit cultural de Xarxanet.org

Voluntariat ambiental

Són el conjunt d’actuacions en les quals l'objecte de l'acció és l’entorn natural i el medi ambient en un sentit ampli. Les activitats més freqüents són de protecció, sensibilització per a la prevenció, creació de consciència i millora. Trobem en aquest àmbit entitats de defensa del patrimoni natural, grups d'educació i sostenibilitat ambiental, associacions ecologistes, moviments excursionistes, etc.

L’objecte de l’acció és la natura i el medi en general i es fan tasques de sensibilització sobre les problemàtiques que afecten el medi, de descoberta de l’entorn, de recuperació dels espais naturals, etc. Es treballa amb diversos tipus d’entitats:

• grups naturalistes i de defensa del patrimoni natural
• grups de sensibilització i de creació de consciència (associacions ecologistes)
• grups d’educació ambiental
• grups de reflexió i opinió ambiental
• associacions per a la preservació del medi natural i urbà, defensa contra el soroll, contra la pol·lució, etc.
• associacions de protecció d’animals i de plantes (associacions d’espais verds)

També dins d’aquest àmbit destaquen, pel seu especial funcionament i vinculació, les Agrupacions de defensa forestal/ Voluntaris forestals que, per la seva vinculació a aspectes relacionats amb polítiques entre la seguretat i la protecció ambiental, tenen –com en el cas de la protecció civil– normativa pròpia de regulació del voluntariat (Ordre de 10 de juny de 1988 [PDF, 22,1 KB.], per la qual s’aprova el Reglament de les unitats de voluntaris forestals de Catalunya).

Entre les moltes tasques concretes que es poden fer destaquen:

• Sensibilitzar la població sobre les problemàtiques que afecten el medi i les actituds correctes que cal tenir envers aquest. Educació ambiental.
• Actuacions de descoberta del medi, especialment de l’entorn més proper. Excursionisme. Monitor d’excursionisme i descoberta de la natura, guia de senders.
• Tasques de defensa, protecció i recuperació ambiental (reforestació de boscos, vivers, repoblació d’animals, seguiment de plagues, neteja, marca i desbrossament de camins, etc.). Camps de treball de recuperació de l’entorn.
• Tasques de promoció i manteniment de la natura urbana i sensibilització.
• Protecció d’animals. Cura de l’estat dels animals i del medi en general.
• Campanyes per la recollida selectiva de deixalles. Recollida de piles. Detecció i denúncia de focus contaminants i abandonament de residus.
• Vigilància forestal i prevenció i extinció d’incendis (les funcions del voluntari forestal són: vigilància i protecció dels boscos per a la prevenció d’incendis; fer conèixer a les autoritats pertinents qualsevol possible infracció de les lleis de caça, pesca, incendis forestals, etc.; sensibilitzar i informar la població i els visitants de les zones de perill d’incendis: col·laborar en tasques de neteja, prevenció i reforestació, prestar col·laboració en emergències i extinció d’incendis).

El voluntariat ambiental a Catalunya té un espai de trobada interessant a partir de la xarxa de voluntariat ambiental de Catalunya.

Per conèixer l'actualitat d'aquest àmbit pots consultar el portal de l'àmbit ambiental de Xarxanet.org

Voluntariat de cooperació internacional

Trobem en aquest àmbit les actuacions a favor d'altres països, especialment del tercer món, en una línia de cooperació internacional mitjançant l'educació per al desenvolupament i mitjançant la promoció d’hàbits de comerç just i responsable i sensibilització de la població per a una consciència de justícia social més enllà del propi país.

Entitats que porten a terme actuacions a favor d’altres països, especialment del Tercer Món, en una línia de cooperació internacional mitjançant l’educació per al desenvolupament, intercanvis, projectes al tercer món, camps de treball, accions d’emergència...

És un àmbit que durant aquests últims anys s’ha desenvolupat considerablement, com a fruit de la sensibilització social sobre la problemàtica de les relacions nord-sud i el desenvolupament creixent d’hàbits de consum responsable. Cal tenir present que les actuacions en aquest àmbit inclouen tant les actuacions fetes al tercer món com les que es fan a Catalunya mateix.

Des de Catalunya es poden fer accions d’educació per al desenvolupament, sensibilització per al consum responsable i el comerç just, organització de campanyes per donar suport econòmic a projectes de desenvolupament, etc. També és possible muntar agermanaments o intercanvis i, en un nivell més general, fer activitats per a la sensibilització de la població.

En els països destinataris de l’acció (al Tercer Món): s’hi poden fer camps de treball, actuacions en cas d’emergència, programes educatius de curta durada, etc. Les persones amb una formació tècnica (professionals i experts en sanitat, economia, logística, agricultura i enginyeria, entre altres) poden fer tasques de voluntariat de llarga durada, generalment d’un a tres anys.

Dins l’àmbit del voluntariat de cooperació internacional hi ha els voluntaris europeus per al desenvolupament (VED) i els voluntaris de les Nacions Unides (VNU). Aquests organismes internacionals demanen currículums d’un alt nivell i experiència professional.
També dins d’aquest àmbit és habitual l’ús de la paraula “cooperant” que es refereix normalment a la persona que (retribuïda o no) fa una actuació de cooperació de llarga durada en països del Tercer Món.

Per conèixer l'actualitat d'aquest àmbit pots consultar el portal de l' àmbit internacional de Xarxanet.org

► Tornar

Tipologies d’actuació voluntària

Atesa l’amplitud del concepte de voluntariat, els diferents nivells i la diversitat de tasques que es poden fer, no hi ha un perfil únic de voluntari.
L’actuació voluntària es pot desenvolupar a través de diferents tipus d’intervenció, amb independència de l’àmbit d’actuació.
Alguns d’aquests tipus d’actuació fan aconsellable la capacitació prèvia del voluntari, atès el seu grau d’especificitat, i per tant és necessària una formació inicial, però també un procés de formació permanent per poder realitzar amb la màxima qualitat la tasca encomanada en el marc d’un projecte.

Les tasques que poden portar a terme els voluntaris són:

• Tasques socials d’atenció i acompanyament personal: tasques de tipus social en què el voluntari estableix una relació personal, entesa com atenció i acompanyament, que s’exerceix en persones o col·lectius que tenen algun dèficit o mancança que dificulta el seu ple accés al benestar. En són exemples l’atenció domiciliària, l’acompanyament hospitalari, l’acompanyament en sortides, en excursions, en activitats d’animació, acompanyament de nens a l’escola i recollida, etc.
• Relació formativa: activitats en les quals predomina el vessant formatiu a partir de la transmissió de continguts i habilitats que fa el voluntari als destinataris de l’acció. Engloba els monitoratges divulgatius, professorat a diferents nivells, tallerisme, etc.
• Relació educativa i reeducativa-terapèutica: actuacions en què la relació que es dóna té un clar component educatiu i, per tant, una intencionalitat que així sigui. Es facilita un ajut personal, seguretat, anàlisi de les pròpies vivències, presa de consciència. Actuacions amb una relació reeducativa o terapèutica: ajuda a restablir l’equilibri emocional, l’acceptació de si mateix, la confiança en els altres, l’interès per l’entorn, desbloqueig del desenvolupament personal, detecció i canalització de situacions de risc cap a professionals... Ajuda per organitzar la vida quotidiana, ordenar l’espai, estructurar el temps, establir un marc regulador, satisfer les necessitats alimentàries, sanitàries, d’higiene, de seguretat, etc.
• Cura i recuperació de l’entorn: actuacions en què el paper del voluntari té una aportació predominant de tipus físic i en què aquest estableix una forta relació amb l’entorn físic. A més de les associacions ambientalistes que en els últims anys han proliferat per a la sensibilització, l’educació, la recerca en temes relacionats amb el medi, també existeixen els voluntaris forestals, agrupacions de defensa forestal, bombers voluntaris, entitats de primers auxilis i rescats, etc.
• Activitats socioculturals i participació comunitària: tasques en què el voluntari treballa dins un equip de voluntariat amb vista a l’organització de determinades activitats. Participació en entitats per promoure actuacions i activitats socioculturals obertes al conjunt de la població i en benefici general de la comunitat.
• Gestió, administració i assessorament: tasques de direcció i gestió de l’entitat, programació i disseny d’intervencions; assegurar els mitjans humans i materials i els recursos per a l’acció, aportar metodologia i assessorament; relació amb institucions i altres entitats.
• Estudis, recerca i creació: col·laboracions de tipus tècnic i intel·lectual amb vista a la recerca i la investigació, la creació artística, i elaboració de publicacions, traduccions, etc.
• Altres tasques diverses de suport: altres tasques auxiliars que pot fer un voluntari per donar suport a un determinat projecte i per a les quals, habitualment, no cal una capacitació.

Aquestes tasques es poden incloure en tres grans tipus d’intervenció: unes estarien incloses en un grup on la relació interpersonal entre el voluntari i el beneficiari és l’aspecte central i primordial de la intervenció, més enllà de l’activitat concreta que es pugui realitzar; altres estarien dins del que seria una relació educativa/formativa, en les quals hi ha un mitjà que mediatitza la relació entre el voluntari i el beneficiari; i el darrer grup seria aquell en què hi ha una relació directa sobre alguna cosa, que no és una persona sinó el medi (natural, patrimonial, etc.) o la pròpia organització i/o la seva naturalesa (en aquells casos en què l’activitat va dirigida a la gestió de l’entitat, etc.).

► Tornar

Evolució històrica del voluntariat

El voluntariat és una realitat creixent. A Catalunya, com arreu d’Europa i sobretot del món occidental, va progressivament prenent força i consolidant la seva presència. D’una banda, el voluntariat es va adequant constantment als seus contextos per tal de donar resposta a les noves demandes i mancances socials i, d’altra banda, les institucions i la societat en general han anat fent més palès el reconeixement de la tasca insubstituïble dels voluntaris i de les entitats de voluntariat.
A tots els països desenvolupats el voluntariat és un fenomen social important i valorat. El nostre país disposa d’una densa tradició d’organitzacions de voluntariat i moltes persones que han pres una opció solidària i dediquen una part del seu temps lliure a ajudar els altres i a realitzar accions de dinamització sociocultural. Aquestes associacions i entitats han estat capaces de donar, en cada moment, una resposta cívica i solidària a les necessitats i inquietuds de la societat, alhora que han significat un element essencial en la configuració de Catalunya com un país amb identitat pròpia, tal com es desprèn del breu recorregut històric [PDF, 2252,8 KB.] que abraça fins al final de la dècada del 90 que figura en el llibre del Curs d’iniciació al voluntariat (curs reconegut dins del Pla de formació del voluntariat de Catalunya).

► Tornar

El voluntariat en dades

Davant la importància del fet voluntari i del seu creixement entre els anys 1980 i 90, des de l’administració es valora la conveniència d’encarregar l’any 1996 , una enquesta sobre la població voluntària a Catalunya i la percepció que té la societat catalana del voluntariat, realitzada per DEP a fi de poder tenir una “radiografia” de la situació que permeti presentar amb dades, una realitat que es percep nombrosa i creixent.

El resultat d’aquest primer estudi de voluntariat permet aproximar-se i visualitzar de manera metòdica una realitat social que fins el moment es basava, bàsicament, en la percepció col·lectiva de la seva importància numèrica per part de les entitats del sector i d’algunes institucions públiques relacionades.

Amb la voluntat d’anar actualitzant aquestes dades de manera periòdica, i coincidint amb la proclamació per part de les Nacions Unides de l’any 2001 com a Any Internacional del Voluntariat, l’Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) encarrega l’any 2000 (també a DEP) una actualització de l’enquesta realitzada el 1996.

L’enquesta de l’any 2000 permet analitzar l’evolució en les actituds i comportaments de la població catalana, així com tractar nous temes que preocupen en relació al voluntariat, per poder aprofundir en les estratègies de voluntariat i per augmentar l’efectivitat del sector. L’informe de resultats de l’enquesta del 2000 inclou dades comparatives de l’estudi fet el 1996.

Per tal que pugueu consultar les dades al respecte us facilitem un resum de les dades més rellevants de l’informe de l’any 2000 [PDF, 84,7 KB.] així com també l’accés a l’informe de resultats de l’any 2000. [PDF, 220 KB.]

► Tornar